Marià Villangómez (Ibiza, 1813 – 2002)
Traductor, maestro,
ensayista y poeta en lengua catalana.
Entre sus obras, “Terra i
somni”, “Ceguesa de l’estel”, “El cop a la terra” y “El palau de la natura”.
Ritmes
I
Arriba de les més velles
cançóns la meva cançó.
Arriba de no sé on.
I ve per totes les meves
cançóns la nova cançó.
Ve pel meu somni pregon.
L’adolescent solitari.
La llengua remota en
boires
de gestació.
Allí hi havia aquell arbre
que fruita cada saó.
De la terra, de l’aire,
recollia l’amor.
La seva forçá era d’amor.
2
La seva força era la
flama.
Enmig de la nit
esclatava.
Com un volcà,
que sembla que el foc del món
aplega a l’alta muntanya.
Veu
d’un home, l’avenc
on
ressonava.
Era la veu escollida
per tota la flama
que recorre nastes entranyes.
Boca
sofrent
i
necessària.
Marià
Villangómez
Imágenes:https://www.blogger.com/