Antoni Bori i Fontestà
(Badalona, 1861 – 1912)
Pedagogo,
escritor y poeta.
Entre sus
obras, “Lo trovador català”, “Sinfonies poemátiques”, y “Les fonts del llobregat”.
Imagen:https://www.google.es
Fermata
final
El món es una cítara geganta
on cad ser a totes hores canta
pres en ses cordes d’or,
en eix poema universal, té al
dia
darrere d’una nota d’alegria,
cent notes de dolor.
El cor humà vibrant-hi a
l’alenada,
que al paradís per Déu li fou
donada,
hi viu com un esclau,
plaers i goigs totora hi
sol-licita
i s’hi encén i s’hi arbora,
sibarita,
fins que decrépit cau.
I sos plors i
gemecs, ses alegries.
sinfonia d’eternes sinfonies-
rodolen
per l’espai,
del
bres a l’hora de la mort suprema,
com
notes deslligades d’un poema
que
no s’acaba mai.
Antoni Bori i
Fontestà
No hay comentarios:
Publicar un comentario