Montserrat Abelló (Tarragona, 1918 – Barcelona, 2014)

Profesora, traductora y poetisa en lengua catalana. Exiliada, después de la guerra civil, vivió entre Francia y Chile por espacio de 20 años. Rn 1998 le fue concedida la Cruz de San Jorge.

Entre sus obras, “Vida diaria”, “El blat del temps” “Al cor de les paraules”, “Assegudaescrivint” y “Memòria de tu i de mi”.

Entre sus premios, el Premio de la Crítica Serra d’Or”, el Premio de Honor de las Letras Catalanas y el Premio Nacional de Cataluña.

Cadascú ha de tenir

(a Virginia Woolf)

Cadascú ha de tenir

la seva cambra.

I un pati blau

on passejar els seus dubtes.

Més enllà del sol

viurà el desig

i la racança

de la primera paraula.

I el sonriure

que s’ha perdut

i ja no es recupera.

Suau será, però,

l’ombra de la tarda,

darrera els núvols,

allargada, com un liri.

Montserrat Abelló

Sense voler escolto…

                          Sense voler escolto

                          el so de paraules

                          que ja no tenen cap

                          valor.

                          Paraules que foren

                          dites en momnets

                          que creguérem de gran

                          lucidesa. I ara les

                          trobem mortes,

                          llençades vora el cancells

                         de portes que no ens

                         atrevim a obrir.

                         Montserrat Abelló

Imágenes: http://www.bing.com/