Joana Raspall i Juanola (Barcelona, 1913 – Sant Feliu de Llobregat, 2013)
Bibliotecaria, escritora, novelista, dramaturga y
poetisa.
Recibió la medalla de Oro de la ciudad de Sant Feliu en
1993, el Premio Creu de Sant Jordi en el 2006 y la Medalla al Trabajo Prsidente
Macià en 2010.
Entre sus obras, “Diccionari de sinónims”, “El cau de les
heures”, “Diamants y cul de got”, “Bon dia poesía”, “Poemes per a tot l’any”,
“Escaleta al vent” y “El jardi vivent.”
Duet
Inventem-nos un cant.
No són vàlids
els compassos que marquen els altres.
Inventem-nos un nou ritme
amb paraules
que, sortides del llavi que es besa,
són poemes d’un llenguatge nou.
Inventem-nos un cant
on les notes tinguin tons purpuris,
on s’encantin les pauses
en un éxtasi de pura delicia,
de suprema bondat.
Que s’acordin les veus en perfecta harmonia
com la gamma perfecta de verdors en el prat,
de blavors en el cel
i rojors en la flama…
Inventem-nos un cant
i cantem-lo.
I deixem-nos lliscar amor enllà.
Música
Llunyana
enllacem els braços i cloguem el ulls;
deixem-nos bresar per la melodía
que l’oreig ens duu…
Entre la paraula i els bes, inefable,
hi ha un espai silent on tot és incert,
llacuna que cal omplir d’harmonia
i que no podriem traspasar altrament.
La nota més greu ens remou léntranya
furgant el secret que no sabem dir;
els tons més aguts afuen les ales
vers inexpresables desigs d’infinit.
El teu cor i el meu, enllaçats amb l’aire,
troben la passera del titme anhelat.
Ara que hem callat, pots donar-me els llavis
i deixar-me fonfre dins del teu esguard.
Imágenes: https://www.google.es
No hay comentarios:
Publicar un comentario