miércoles, 28 de junio de 2017


 Resultado de imagen de Luis Álvarez Piñer

Luis Álvarez Piñer (Gijón, 1910 – Madrid, 1999)

Profesor, ensayista, narrador y poeta, perteneciente a la Generación del 36.

Entre sus obras,”Suite alucinada”, “En resumen” y “De la poesía”.
Entre sus premios el “Premio Nacional de Poesía”.



Imagen: https://www.google.es

Agua que llevan los ríos

Agua que llevan los ríos
¿a dónde irá?
Mentir de la Geografía:
Los ríos no van al mar.
Se los bebe el sueño.
Son como un telar.
Ni mueren ni nacen.
Agua: eternidad
fugitiva en los ríos
y presente en el mar,
mítica ya en la nube
y en el hielo polar.
Para quien se queda solo
el río tiene un cantar
que se quiebra contra el sueño
y le ayuda a despertar.
Nunca nace, nunca muere.
El agua es la eternidad
de cada hora en los ríos
y del pasado en el mar.
No vale que le preguntes
a dónde va.
Va contigo, va conmigo
pero no tiene final.
Compañera de tu suerte
tu sueño luego será.
Entre las manos del tiempo
el río es sólo un telar.


Luis Álvarez Piñer

miércoles, 21 de junio de 2017


Resultado de imagen de Maria Ángels Anglada

Maria Ángels Anglada (Vic, 1930 - Figueras, 1999)

Licenciada en Filología Clásica, crítica literaria, profesora, escritora y poeta en lengua catalana.

Entre sus obras, “Memòries d’un Pagés del segle XVIII”, “No em dic Laura”, “Diptic”y “Columnes d’hores”.

Imagen: https://www.google.es

Vietnan

Hem vist l’infant crear els carres de la mort
germà dels nostres fills, buit de jocs i rialles.
Hem vist l’infant creuar el carrer de la mort
mentre alats corses els seus passos retallen.
Cap alba ja no és nova ni cap rosa innocent
i es glaçáran els mots en el vers dels poetes
si oblidem que els infants petgen camins de mort
-raïms mai madurs, quina amarga verema !

No podem cridar junts contra el crim i la song
peró a la cova profunda on els records s’ameguen
viuran sempre aquets ulls que la por ha entelat
i tenyiran de dol les alegres imatges.


Maria Ángels Anglada


miércoles, 14 de junio de 2017


Resultado de imagen de Ángela Reyes poeta

 Ángela Reyes (Jimena de la Frontera, Cádiz, 1946)


Fundadora de la Asociación Prometeo de Poesía, escritora y poeta.
Entre sus obras, “Amaranta”, “La muerte no olvidada”, “Lázaro dudaba” y “Breviario de un recuerdo”.




Ahora que te has ido

Ahora que te has ido,
no merece la pena
que vaya junto al biombo a desnudarme,
que intencionadamente asome
una pierna tras el raso
ni que en la almohada ponga
una pizca de ajenjo
para exitar la noche.

Ahora que te has ido
la luz se desvanece entre mis iris
y aquí, cerca del vientre,
donde solías desmayar los gozos y el cansancio,
la soledad levanta un puerto
en donde arriban las naves
heridas por carcoma de la pena.

Ángela Reyes

Resultado de imagen de Ahora que te has ido poesía

La tarde que murió la niña azul

La tarde que murió la niña azul
el otoño rozó el bronce de la aldaba.
Quemaba el aire
como beso de novio a punto de partir
y alla,
en ese sitio en donde octubre
le da a la uva su color de incendio,
un perro de testuz viajera
ladró con un sonido casi humano.
Era una tarde
que compartia la vejez
con la orfandaz de la retama
cuando murió la niña azul.
Su casa daba al mar
y el mar, desarraigando su posición yacente,
llegó tal un muchacho
y le besó en la boca conocida.
Luego,
con ánimo de ir donde ella fuera
enlutecióse
y no se hizo otra cosa
más que delta viril
que buscaba refugio en su pálido cuello.

(Nada me asusta tanto
como cerrar los ojos
y verlos replegados bajo la misma piel,
yéndose de la mano
para heredar la última sonrisa).


Ángela Reyes

Resultado de imagen de  la niña azul
Imágenes:https://www.google.es

miércoles, 7 de junio de 2017


 Resultado de imagen de Jordi Botella Miró

Jordi Botella Miró (Alcoi, 1958)

Crítico literario, profesor de de Llengua y Literatura, escritor y poeta.

Entre sus obras, “Archipiélago”, “Bolero”, “Cobles vallesanes” y “ Disciplina”.

Imagen: https://www.google.es

5 cançons d’a 5

I
Qui corre per la muntanya
va derrere el seu destí.
El silenci l’acompanya,
i si es perd en el camí
sabrà tot allò que guanya.

II
Són idéntics dia i nit?
Qué fa l’arena amb les 0nes?
Només sabem dins el pit
Que si es junten les persones
Sempre sónel mateix crit.

III
Mentre el dol alié em fa riure
jo santifique el diner.
Per ell val la pena viure.
Així visc en un femer
i essent esclau em crec lliure.

IV
No vulgues plors de la màquina
perquè el plàstic no té cor.
L’home que oblida la màgia
del viure s’assembla al bou
xotmés al jou quan ven l’ànima.

V
Si el capital em fa mal
i del jutge sols trec sutge.
Si escolars, vells i malalts
són carn que els botxins rebutgen,
¿Quan tindré un país vom cal?


Jordi Botella Miró