Marià Villangómez (Ibiza, 1813 – 2002)

Traductor, maestro, ensayista y poeta en lengua catalana.

Entre sus obras, “Terra i somni”, “Ceguesa de l’estel”, “El cop a la terra” y “El palau de la natura”.

Ritmes

I

Arriba de les més velles

cançóns la meva cançó.

Arriba de no sé on.

I ve per totes les meves 

cançóns la nova cançó.

Ve pel meu somni pregon.

L’adolescent solitari.

La llengua remota en boires

de gestació.

Allí hi havia aquell arbre

que fruita cada saó.

De la terra, de l’aire,

recollia l’amor.

La seva forçá era d’amor.

 

2

La seva força era la flama.

Enmig de la nit

esclatava.

Com un volcà,

que sembla que el foc del món

aplega a l’alta muntanya.

 

Veu d’un home, l’avenc

on ressonava.

Era la veu escollida

per tota la flama

que recorre nastes entranyes.

 

Boca sofrent

i necessària.

Marià Villangómez

Imágenes:https://www.blogger.com/